lunes, 6 de junio de 2022

BIBLIOGRAFIA

(2020, 30 junio). L’HORTAULA DE LA FACULTAT: UN ESPAI PER SER, ESTAR I APRENDRE EN CONTACTE AMB LA NATURA. UAB Barcelona. Recuperat el 21 de mayo de 2022, de https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/l-8217-hortaula-de-la-facultat-un-espai-per-ser-estar-i-aprendre-en-contacte-amb-la-natura-1345721038860.html?noticiaid=1345819631514

ACESOP. (s. d.). Associació Cultural Educativa i Social Operativa de dones Pakistaneses. Recuperat el 22 de mayo de 2022, de https://www.acesop.cat

colaboradores de Wikipedia. (2022, 13 marzo). Transhumanismo. Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://es.wikipedia.org/wiki/Transhumanismo

colaboradores de Wikipedia. (2022, mayo 7). Posthumanismo. Wikipedia, la enciclopedia libre. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://es.wikipedia.org/wiki/Posthumanismo

El robot humanoide Sofía, único en el mundo, llega al plató - El Hormiguero 3.0. (2019, 5 julio). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=cmwDygh3xGY

Está la era de los androides un poco más cerca? (2021, 22 abril). Iberdrola. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.iberdrola.com/innovacion/androides

ÉTICA y MORAL (Español). (2019, 4 abril). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=yRASkm_pMtU

Las Razas Humanas ¿de veras existen? - CuriosaMente 59. (2017, 12 febrero). YouTube. Recuperat el 22 de mayo de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=TITKgT3iOOY&t=247s

Laura Aznar / @LauraAzLlu. (2018, 11 julio). Dones paquistaneses: radiografia d’un col·lectiu invisible a Barcelona. Crític. Recuperat el 22 de mayo de 2022, de https://www.elcritic.cat/noticies/dones-pakistaneses-radiografia-dun-collectiu-invisible-a-barcelona-12380

López, H. (2019, 11 marzo). Dones pakistaneses a Barcelona, lluitadores contra la invisibilitat i l’estereotip. elperiodico. Recuperat el 22 de mayo de 2022, de https://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20190307/dones-pakistanis-barcelona-7339106

Marks, J. (1995). Human Biodiversity: Genes, Race, and History. Routledge.

Modificación genética: CRISPR. (s. f.). Iberdrola. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.iberdrola.com/innovacion/modificacion-genetica-crispr

Molina, M., Saioa Baleztena / @SaioB, Laura Aznar/ @LauraAzLlu, & Molina, M. (2019, 16 abril). Tres idees falses sobre les dones migrades. Crític. Recuperat el 22 de mayo de 2022, de https://www.elcritic.cat/dades/tres-idees-falses-sobre-les-dones-migrades-21106

Neil Harbisson: músico, artista y primer cíborg reconocido legalmente por un gobierno. (2016, 4 enero). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=VV4eIrz0MNI

¿Qué es CRISPR/Cas9? (2019, 21 octubre). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=FYRqK2rBWs4

¿Qué es el Transhumanismo? | Antonio Diéguez | Programa Eidos. (2017, 11 noviembre). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=mWlaf_-H1Ho&t=138s

¿Qué es inteligencia artificial?. (2019, 24 diciembre). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=xvEweQ1ABOE

Qué es la Bioética? (2020, 13 noviembre). AACIC. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.aacic.org/es/editorials/que-es-la-bioetica-2/

¿Qué es la Bioética? - Fácil. (2021, 23 junio). YouTube. Recuperat 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=BBxyLQzQamc

Qué es un ROBOT? . (2022, 27 abril). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=xvzg-oTZ7wM

Qué es la Robótica y para qué sirve? ▷ ¿Qué es un robot? | EDS. (2021, 23 abril). EDS Robotics. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.edsrobotics.com/blog/que-es-la-robotica/

Servicio de Información Jubenil al Estudiante (s.d) GUÍA DE ACTIVIDADES GUÍA DE ACTIVIDADES PARA FOMENTAR LA PARA FOMENTAR LA IGUALDAD DE OPORTUNIDADES ENTRE NIÑOS Y NIÑAS ENTRE NIÑOS Y NIÑAS https://www.educacionyfp.gob.es/dam/jcr:b59c1fb7-30c6-4917-96be-f6a8d7eef619/guia-de-actividades-de-igualdad.pdf

Significado de Cíborg. (2017, 5 abril). Significados. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.significados.com/ciborg/

Significado de Ética. (2020, 3 noviembre). Significados. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.significados.com/etica/

¿Somos conscientes de los retos y principales aplicaciones de la Inteligencia Artificial? (s. d.). Iberdrola. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.iberdrola.com/innovacion/que-es-inteligencia-artifical

Posthumanismo de Rosi Braidotti | 3 Ciencias Sociales Que Necesitan Reinventarse. (2021, 9 mayo). YouTube. Recuperat el 6 de junio de 2022, de https://www.youtube.com/watch?v=v4bz__x04t0

domingo, 5 de junio de 2022

BIOÈTICA

Personalment, penso que la bioètica s'ha consolidat com un espai de reflexió multidisciplinari necessari per abordar amb èxit els problemes complexos suscitats a l'àmbit específic de l'atenció sanitària i ha anat ampliant progressivament el seu enfocament per estudiar els factors naturals, tecnològics i socials que poden tenir repercussions sobre la salut humana i la biosfera en conjunt. Tot i ser una disciplina jove i en continu desenvolupament, s'ha convertit en una eina de treball fonamental per als comitès i organismes que, amb funcions predominantment consultives són requerits, a més desenvolupa i realitza tasques de formació de professionals de la biomedicina i la bioètica . Des del punt de vista pràctic, per exemple, la bioètica aborda els conflictes ètics que sorgeixen a les ciències biològiques com pot ser el cas de la investigació en animals, la manipulació de l'estructura genètica, problemes derivats de l'ús de combustibles fòssils, contaminació de els sòls i l'aigua amb productes químics, ús irracional d'insecticides, entre d'altres situacions importants i variades.

ÈTICA

L'ètica té diversos significats i tots són correctes. No hi ha un estudi que digui el que és exactament. Molts autors coincideixen que és un estudi del que està bé i el que aquesta malament a la vida. llibertat que tenim els éssers humans de fer el que vulguem a la vida. Al meu entendre, l'ètica és una forma que cada persona interpreta les normes morals o els seus valors, ja que és aquí on un ésser humà decideix les seves actuacions i abastos, per això és ser o no ser ètic, moltes vegades el que és ètic per mi, per a altres no ho pot ser i això depèn dels valors inculcats a la infantesa. Hi ha molts factors que influeixen en un ésser humà que per mi aquests factors són els que fan a un mateix real i diferent de tots els altres. Em considero una persona ètica, no a tal grau de la perfecció parlant en el sentit ètic totalment en totes les meves actuacions, però amb els valors inculcats per arribar a ser una bona persona i per l'altra banda tenir una ètica formal més no definitivament perfecta.
Al principi em a costar una mica trobar la diferència entre ètica i moral, ja que pensava que eren sinònims, o paraules que significaven quasi el mateix.

POSTHUMANISME

Vull compartir aquest VIDEO d'una reflexió sobre el coneixement posthumà i les possibilitats i limits que suposa per les ciencies.

TRANSHUMANISME

Després d'escoltar la classe em vaig quedar perplexa, no sabia res sobre el transhumanisme, el significat, els fonaments filosòfics o d'una altra índole que el sustenten i que paradigmes proposa; de manera que tan aviat com vaig poder, em vaig posar a buscar i llegir tot el que pogués caure a les meves mans sobre aquest concepte.
El transhumanisme és un nou paradigma que parteix de la base que la condició humana és bàsicament sempre constant. Poden canviar els processos tecnològics, la redistribució de la riquesa, es poden desenvolupar noves eines, pot canviar la cultura, però la naturalesa humana continuarà sent la mateixa. Se'ns presenta així davant nostre una sèrie de possibilitats que van des d'un futur enormement prometedor a possibilitats que ens resulten molt excitants pel seu exotisme i perquè semblen tretes d'un relat de ciència ficció. El transhumanisme és, doncs, l'ús de la tecnologia per part dels humans per potenciar les seves capacitats físiques, psicològiques i, sobretot, intel·lectuals.La idea de transhumanisme ve de molt antic i sorgeix de la nostra idea d'immortalitat i per això sempre hem intentat allargar la vida humana.
El 2015, un equip de científics xinesos ha estat capaç de modificar genèticament un embrió de ser humà emprant una tècnica de sobreescriptura genètica coneguda com a CRISPR esmentada anteriorment, aconseguint corregir un defecte que provoca beta-talassèmia, una malaltia sanguínia, extraient i afegint fragments de ADN en un òvul fertilitzat. Això permet de fet, alterar els qui som. Amb aquestes tècniques d'ADN, és probable on podem modificar el color dels cabells, dels ulls i fins i tot canviar les nostres capacitats físiques i intel·lectuals. Podria això portar-nos a obtenir el que anomenem bebès de disseny i això em sembla penós, ja que cadascú té la seva pròpia essència, on aquestes diferències són les que ens fa únics al món. En canvi, si alteréssim qui som, tots seríem iguals, quin avorriment!

ANDROIDE I GINOIDE

He volgut buscar més informació sobre algun exemple sobre un androide i resulta que Sophia, on la cito al cartell, va anar a l'Hormigero, programa de televisió d'aquí d'Espanya i és una autèntica passada com és. No me la imaginava així per res del món, me la imaginava molt més bàsica. Com s'expressa, com gesticula, fins i tot com parpelleja. També m'ha sorprès molt el fet de contestar allò que se li està preguntat, és a dir, tenint la capacitat de pensar, processar la informació per després respondre amb tanta normalitat

ROBOT

Sempre m'han semblat molt interessants el món dels robots perquè tenen molts avantatges com que no es cansen com els humans i poden treballar les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any. Són més forts i precisos que la mà humana on s'aconsegueix una important reducció de costos perquè els robots són capaços de fer feines en menys temps i espai, escurçant el temps que un producte passa per la cadena de muntatge sense que afecti la qualitat del producte. S'obté augmentar la productivitat per l'ús més eficient de tots els recursos i el poc marge d'error d'un robot ben configurat. A més de la simplificació de la programació robòtica fa més fàcil que els treballadors puguin manejar-ho i supervisar-ho amb una formació prèvia. És per això que la robòtica és fonamental a moltes empreses. Considero que és un perill per molts llocs de treball, ja que un alt percentatge de treballs corren el risc de ser automatitzats per robots i aquest és l'inconvenient més gran de la implantació de dispositius robotitzats als llocs de treball, pel fet que causarà una destrucció massiva d'ocupació.

MODIFICACIÓ GENÈTICA

Tallar i enganxar gens és la base de CRISPR, la tècnica d'edició genètica que, descoberta fa un lustre, ja està donant els seus primers fruits en el tractament i el diagnòstic de diverses malalties i malalties. T'expliquem què és aquesta tecnologia i per què es fa servir. CRISPR són famílies de seqüències d'ADN que es troben en certs bacteris. Aquestes seqüències contenen, alhora, fragments d'ADN de virus que ja van infectar anteriorment aquests bacteris. Els CRISPR funcionen a manera de memòria immunològica, ja que guarden la petjada molecular dels virus a l'ADN dels bacteris. D'aquesta manera, es poden detectar i neutralitzar noves infeccions, resultant immunitzades aquestes cèl·lules.
Mai m'hi havia plantejat que una modificació genètica sembles tan fàcil com la descriuen i considero que si tothom sabes que és una tècnica que es pot fer i és una realitat moltes persones l'utilitzarien per evitar així una malaltia o simplement canviar allò que no li agrada. Potser algunes persones s'aprofitarien i farien un negoci il·legal aprofitant-se de la gent més vulnerable.

CÍBORG

Tot i que havia sentit algun cop aquesta paraula, no tenia ni idea del que significava ni tan sols m'ho imaginava. M'ha semblat molt interessant un video que buscava per poder entendre una mica millor el concepte i poder tenir una mica més d'idea amb algun exemple. M'ha semblat increïble que algú neixi amb un problema, en aquest cas que no veu els colors, sinó que nomès veu en escala de grisos i gràcies a una antena implantada al cap es capaç d'escolar els colors i percebre molts més que els visibles.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Fa temps que la intel·ligència artificial va abandonar l'espectre de la ciència ficció per colar-se a les nostres vides i, encara que encara en una fase molt inicial, està cridada a protagonitzar una revolució equiparable a què va generar Internet. Les seves aplicacions en múltiples sectors. És increïble com aquestes tecnologies han canviat el món.
Mai m'havia imaginat que caldria crear una normativa per la regulació d'aquesta IA, tenint en compte els possibles problemes que podrien sorgir en un futur, tot i que semblen molt lògiques. Els robots han de tenir un interruptor d'emergència per evitar qualsevol situació de perill i no podran fer mal als éssers humans, ja que la robòtica està expressament concebuda per ajudar i protegir les persones. No es poden generar relacions emocionals i serà obligatòria la contractació d'una assegurança destinada a les màquines de més envergadura. Davant de qualsevol dany material, seran els propietaris els que assumeixin els costos on els seus drets i obligacions seran classificats legalment. Les màquines tributaran a la seguretat social, ja que la seva entrada al mercat laboral impactarà sobre la mà d'obra de moltes empreses on els robots hauran de pagar impostos per subvencionar els ajuts dels aturats. Em semblem mesures molt racionals i adients per garantir la nostra seguretat i disminuir qualsevol problema que es pugui crear.
Per més informació: VIDEO

ÈTICA I TRANSHUMANISME

VEGANISME

Que el veganisme no para de créixer és una cosa inqüestionable, només cal mirar al voltant. Fa una dècada moltes persones ni tan sols coneixien el terme, almenys a Espanya; actualment podem trobar productes 100% vegetals pràcticament a qualsevol supermercat. Fins i tot les grans empreses làcties i ramaderes estan incloent productes adreçats als vegans. Encara hi ha tendència a creure que és una moda alimentària més, com les dietes sense carbohidrats, o sense gluten, sense tenir la malaltia celíaca. Però tot pronostica que l'alimentació vegana és aquí per quedar-se i encara que encara és una decisió minoritària, cada cop són més les persones que adopten aquest estil de vida, o almenys redueixen el consum de productes d'origen animal. Qui es planteja aquest canvi sol estar motivat per una preocupació pel benestar animal, per la greu situació mediambiental i també com una aposta per una alimentació més saludable. Aquests tres pilars semblen prou sòlids per predir que es tracta d'un corrent de pensament propi d'una societat que està evolucionant, més que no pas una moda passatgera.
Admiro molt a les persones que són capaces de ser veganes, jo no se pas si seria capaç de ser-ho perquè tenint en compte tot el que fan i deixen de fer, ho veig un sacrifici massa gran, tot i que procuro disminuir la ingesta de carn i la utilització de productes que testin en animals.

HORT ESCOLAR

És un projecte d'escola que ha d'implicar tots els agents de l'escola amb formació del professorat implicat en temes d'agricultura/hort i un treball previ on cal pensar en tots els vectors ambientals. També és necessària la implicació de les famílies amb un treball i assessorament amb pagesos de l'entorn i una anàlisi per introduir, en la mesura del possible, criteris de sostenibilitat, de proximitat de les varietats escollides, etc. Un cop definit l'emplaçament de l'hort, decidirem els elements que el formaran. Dependrà, bàsicament, de l'espai disponible, del pressupost i de les persones implicades en el manteniment.
Però s'han de tenir en compte alguns aspectes en la distribució dels elements:
- Seguretat: Sense plantes verinoses o que pugui crear possibles al·lèrgies, que sigui ecològic, el rentat de mans, l'ús de les eines, la postura i que les eines adequades per a l'edat.
- Accessibilitat per a tot l'alumnat: persones que van amb cadires de rodes, invidents i persones amb disminucions psíquiques.
- Comoditat: Tenir en compte un possible creixement de l'hort, la quantitat d'espai necessari per a cada activitat i el moviment del sol.
- Localització dels punts de llum i de presa d'aigua.

MACROCONCEPTES

Els macroconceptes que vam escollir el meu grup i jo van ser els següents:
- Residus
- Emisió co2
- Malbaratament
- Consum d’energia
- Respecte per la diversitat
Arran de les caracteristíques de l'empresa escollida: El càtering La Vostra Cuina S.L. que ofereix un servei a tot tipus d’esdeveniments, col·lectius, entitats socials, escolars, esportives, culturals. Treballen a Sant Quirze, Sabadell, Cerdanyola, Sant Cugat, Rubí i d’altres pobles i ciutats del Vallès. Cada día preparen més de 500 safates individuals amb menjars especials, sense gluten, sense llet, sense ou, sense porc, de règim, per poder atendre les necessitats variades.
Ofereixen tant serveis de càtering com també de monitoratge per als alumnes de totes les edats, des d’escoles bressol fins a instituts de secundària, passant per centres d’educació especial i esportius.
Tenen com a objectiu cuinar plats sans i equilibrats. S’adapten a les necessitats requerides per els diferents clients. Presenten un gran varietat de combinacions de menús, en base a unes matèries primeres ecològiques i de proximitat, mantenint una elaboració tradicional.
Coneixen els proveïdors, fruita, el peix i la carn, per garantir la traçabilitat en l’origen dels aliments. L’origen dels porcs son nacionals, les vedelles de Girona, els processats càrnics els comprem als de Lleonart de Terrassa i els pollastres venen de Santa Perpètua de Mogoda.

sábado, 4 de junio de 2022

ENTREVISTA

La persona entrevistada és una dona de 43 anys que exerceix el càrrec de coordinadora del menjador de l'escola Cal Músic on treballa des de fa 8 anys, 5 d’ells exercit aquest càrrec. Aquesta persona és la cap de l'Aroa, una companya, perquè és la coordinadora del menjador a l'escola on ella treballa i va resultar que treballem en la mateixa empresa però en llocs diferents, ella a Mollet i jo a Cerdanyola. L'entrevista es va fer per videotrucada, ja que era la que tenia més confiança i tenia millor disponibilitat. La va gravar per posteriorment poder fer la transcripció i em va sorprendre molt perquè es veia una dona molt amable i riallera que ho va fer tot molt fàcil des del primer moment. Responen a totes les preguntes correctament i ajudant-nos si teníem algun dubte o problema, em va recordar molt a la meva coordinadora. Penso que és molt important que una superior tingui aquesta proximitat amb els seus treballadors per poder crear una bona dinàmica de treball i un bon ambient per poder treballar de la millor manera possible.
Les preguntes realitzades van ser les següents:
- Com et dius?
- Quina edat tens?
- Quin és el teu càrrec dins l’empresa?
- Quants anys portes treballant al centre?
- Qui t’ha contractat?
- Al centre existeix la possibilitat de fer una dieta saludable i sense gluten, lactosa, etc.? I vegetariana o vegana?
- Hi ha opció d’escollir els plats per qüestions religioses/culturals?
- Quants menús diferents oferiu?
- Una persona que segueix algun tipus de dieta (halal, règim, triturat, vegetariana, vegana, sense gluten, lactosa, fruita seca, llegums, ou, peix,) menja un plat equivalent al menú base o l’opció proporcionada és molt diferent?
- Els al·lèrgens de cada aliment estan indicats amb claredat? Com?
- El centre és escola verda?
- Té hort? Creus que es podria fer algun tipus d'hort agroecològic vinculat al servei de cuina?
- El menjador contribueix amb petits productors i emprenedors de l'economia local de la comarca? S'usen productes locals (de la comarca o pròxims a ella)? I de temporada?
- S'usen productes amb certificació ecològica?
- El personal coneix directament els productors locals?
- S'usa un elevat percentatge d'aliment congelat?
- Tens la sensació que des del servei de cuina saben amb claredat quin és l'origen dels diferents aliments que se serveixen?
- Es té clara la traçabilitat dels productes?
- De quin material són els utensilis que feu servir: plats o safates, gots, etc.? Si són de plàstic, quin tipus de plàstic i cada quant els canvieu?
- El menjar per emportar implica més residus (per exemple, pícnics al bosc)?
- L'aliment i l'aigua si es el cas, arriba amb envasos de plàstic?
- Es podria reduir l'ús d'envasos?
- Es fan malbé aliments dins de la cuina? Quina quantitat (%)?
- Que feu amb el menjar que sobra, però que no ha arribat al plat?
- Els monitors/es es poden quedar a menjar després de treballar? Han de pagar per menjar? I els professors?
- La matèria orgànica sobrant es podria compostar en algun lloc del barri/població?
- L’alumnat rep formació a classe sobre la recollida selectiva i la prevenció de residus?
- Cada quant s’escombra el menjador: Després de cada torn, al final de tot?
- Hi ha recollida selectiva de deixalles: cuina i zona de rentat? I del menjador?
- Classifiqueu eficient els residus: teniu recipients per al reciclatge del plàstic, envasos i paper? I pel reciclatge de matèria orgànica? I pel reciclatge de vidre?
- La classificació es segueix fins al final, és a dir, un cop estan els materials separats el menjador i/o cuina, es llença al contenidor adient?
- Qui s’encarrega de recollir i llençar els residus?
- Quin tipus de bossa d'escombraries feu servir?
- Utilitzeu productes no alimentaris i de neteja biodegradables?
- Teniu equips i maquinària eficients en l'ús de l'energia?
- El local i el seu interior està dissenyat de manera que promogui pràctiques sostenibles i ús eficient de l'energia?
- Feu servir d'algun tipus de font d'energia renovable a la cuina?
- Existeix un pla estratègic per a la reducció del consum d'energia?
- Quants treballadors sou?
- Hi ha moments de sobresaturació del personal? Falta de recursos humans, materials, etc.
- És assumible el nombre d’alumnes pel nombre de persones que hi treballen?
- L'organització interna del servei de cuina es jeràrquica?
- Els/les treballadors/es se senten satisfets/des amb les seves condicions de treball (horaris, salaris, etc.)?
- Els treballadors/es tenen un paper important en la presa de decisions del servei de cuina?
- Qui ha triat treballar amb aquest càtering? L’escola?
- La presa de decisions dels productes que es compren depèn directament de les persones que treballen a la cuina?
- El personal té informació i formació en temes de restauració sostenible? I l’alumnat?
- El personal coneix el concepte de sobirania alimentària i sostenibilitat? I l’alumnat?

DAFO

La Vostra Cuina té una gran oferta de menús diferents, cadascun d’ells adaptats a les preferències culturals i religioses de les preferències de les famílies i també a les necessitats dels infants en cas que tinguin algun tipus d’al·lèrgia o intolerància. Hi ha tota classe de dietes: vegetariana, vegana, sense ou, sense fruita, halal, sense gluten, sense lactosa… És a dir, s'atén tota mena de varietats tant alimentàries com religioses. D’altra banda, el menú intenta ser el més sa i equilibrat possible oferint dos dies de peix, un d’ou, un de carn blanca i un de proteïna vegetal. La carn vermella només s’ofereix al menú un cop al mes.
Els ingredients que conformen cadascun dels diferents plats està especificant a tots els menús. De totes maneres, tant els monitors/es com les cuineres estan pendents de les al·lèrgies i les variacions dels menús dels nens i nenes que tenen una dieta diferent del menú estàndard. L'adaptació d'aquests plats s’intenta que sigui tan aproximada com sigui possible a l'original, per exemple, si el menú estàndard té de segon plat llom de porc amb samfaina, els infants que tenen un menú halal, en comptes de menjar llom de porc, mengen pollastre amb samfaina.
El centre no té una filosofia d'escola verda, encara que els alumnes sí que duen a terme diverses activitats relacionades amb el medi ambient, el reciclatge i l'alimentació saludable. L’escola disposava d’un hort sense zona de compostatge d’on moltes vegades s’extreuen aliments que es portaven directament a la cuina com ara fruites, llegums, tubercles o verdures. Ara l’escola està intentat transformar l’hort en solcs en un hort urbà que serveix més per l’aprenentatge que pel consum i la producció.
La cuinera és la màxima responsable de fer la comanda d’aliments pel servei de menjador. Els aliments els compren a petits comerços i pagesos de proximitat per tal d’assegurar la millor qualitat dels aliments com també la seva frescor i la seva certificació ecològica. El personal del menjador coneixen d’on provenen els aliments servits ni la possibilitat que hi ha al municipi de Mollet del Vallès per adquirir productes de proximitat o ecològics. Tot i l’elevada qualitat d’aliments d’una qualitat superior, de manera molt esporàdica, s’introdueixen aliments congelats intentant que siguin el menys ultraprocessats possibles.
Els utensilis utilitzats durant el servei de menjador són d’acer inoxidable i ceràmica i els gots d’un plàstic espacial reutilitzable. D’altra banda, els pícnics que fan pels infants quan marxen d’excursió generen més residus, ja que els entrepans van embolicats amb paper de plata i van en bosses de plàstic. Els únics residus que generen més deixalles durant el servei de menjador són els envasos de iogurt, que són degudament classificats al contenidor de plàstic. L’aigua que se serveix s’extreu directament de l’aixeta de l’escola i, per tant, no es generen residus com les ampolles d’aigua.
Els aliments dintre de la cuina són revisats i substituïts, si és el cas, pel propi servei de cuina quan és necessari. Com l’escola disposa de cuina pròpia, les cuineres aprofiten els aliments que estan a punt de fer-se mal bé i els incorporen als plats de la setmana, d’aquesta manera eviten que els aliments es facin mal bé dins la cuina i es llencin més aliments del que es deuria. Així mateix, quan ho creuen convenient avisen a central perquè que vinguin a recollir els aliments susceptibles de fer-se malbé per tal que els distribueixin a una altra escola i evitar el malbaratament d’aliments. Els aliments els serveixen en safates grans on dipositen la quantitat de menjar per grup de nens. El menjar que no serveixen i no ha estat en contacte amb els infants de manera directa els reserven per dinar els monitors/es després de cada torn. La coordinadora afirma que després de cada torn hi ha excés de menjar. Van cercar la manera de poder destinar de manera ràpida, aquests aliments a famílies desfavorides, tant de l’escola com externes. Tot i la voluntat de tot el personal del servei, no es va trobar una manera segura de manipular i destinar aquests aliments a aquestes famílies i, per això, tots els aliments sobrants del càtering són llençats a la brossa.
La recollida, desinfecció i neteja del menjador és un ítem important que realitzen cada dia a l’acabar el torn. Hi ha una zona comuna de recollida de les deixalles generades i una zona de rentada, a aquesta no només hi accedeix el personal. L’alumnat al llarg dels anys d’escolarització fa tasques i rep informació respecte a la recollida selectiva de les deixalles, per tant, són ells mateixos els que realitzen la separació d’aquestes als contenidors del menjador: paper, plàstic i restes. Per tota l’escola hi ha petits contenidors on els alumnes poden llençar de manera classificada les escombraries. D’aquesta manera el procés de separació dels residus és més eficient tant per als alumnes com per als monitors. Un cop estan els materials separats del menjador i/o cuina, els monitors en finalitzar el torn, llencen les escombraries al seu contenidor corresponent.
L’escola disposa d’unes plaques solar que ajuden a la producció sostenible d’energia renovable. A més, també és una escola amb molta llum natural i fa servir bombetes LED. No obstant això, els equips i les màquines no són eficients en l’ús d’energia.
Per últim, l’organització del personal és jeràrquica. Les ràtios són adequades al nombre de monitores i quan augmenta el volum d’infants que es queden a dinar, normalment acostumen a enviar una persona de reforç per evitar la sobresaturació del personal. El personal del menjador està satisfet amb les seves condicions laborals i la coordinació. El personal no disposa d’informació relacionada amb la restauració sostenible ni la sobirania alimentària i la sostenibilitat i l’empresa tampoc s’encarrega de formar-lo al respecte.

AGROECOLOGIA

L'agroecologia és una bona eina per respectar i no sobreexplotar els recursos, perquè a causa de la sobrepesca, l'ocupació del litoral, la contaminació i el canvi climàtic està portant al límit a moltes espècies i ecosistemes marins i costers. El canvi climàtic provocat per l'activitat humana portarà greus conseqüències per la població mundial com més pobresa, èxodes i conflictes pels recursos. La supervivència de molts animals és cada vegada més preocupant a causa de la pèrdua d'habitat, la caça i altres reptes relacionats amb el canvi climàtic.

CONCEPTES BÀSICS DE LA CIÈNCIA

Aquests conceptes són clau per respectar la natura i al menjador intentem sempre transmetre aquests valors sempre que és possible, tot i que a casa si no continuen amb aquestes lliçons, no servirà de molt. A casa també és imprescindible aquesta transmissió de valors i que des de petits ja coneguin la importància del medi ambient per tal de crear un món millor pels nostres descendents i deixar una bona petjada ecològica, ja que actualment el 80% dels ecosistema ha sigut destruit o alterat i el 20% restant es trova amenaçat.
Cal equilibrar la nostra activitat diària, amb tot el que això comporta, intentant respectant sempre el medi ambient. Una cosa que em va cridar l'atenció, que vaig escoltar una vegada, va ser que el 20% de la població gaudia del 80% dels recursos de la terra. En canvi, existeixen milionsd de persones sense accés a recursos basics.

ODS I SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

Crec que aquests objectius estan força bé, tot i que veig una mica difícil que es compleixin arreu del món. No tots els indrets estan preparats ni tan avançats com per aconseguir aquests propòsits i tant de bo ho estiguessin molt aviat i que tots els països col·laborin de forma equitativa ajudant als països menys desenvolupats per tal que també ho puguin aconseguir. Aquests objectius són els següents:
- Fi de la pobresa.
- Fam 0.
- Salut i benestar.
- Educació de qualitat.
- Igualtat de gènere.
- Aigua neta amb sanejament.
- Energia assequible i no contaminant.
- Treball decent i creixement econòmic.
- Indústria innovació i infraestructures.
- Reducció de les desigualtats.
- Ciutat i comunitats sostenibles.
- Producció i consum responsables.
- Acció pel clima.
- Vida submarina.
- Vida d'ecosistemes terrestres.
- Pau, justícia i institucions sòlides.
- Aliances per assolir els objectius

CULTURA

La cultura és allò que defineix un indret a través de les cançons, el menjar, la roba,... que s'ha de respectar. Per això, als menjadors escolars tenen diferents menús per poder oferir menjars a qualsevol persona independentment de la seva cultura. Treballo en un menjador i allà es té molta cura d'allò que mengen els infants respectant així la seva cultura i tradicions. A la meva classe no hi ha ningú que no mengi el menú bàsic, només una nena que és intolerant a la lactosa, però no per raons culturals, sinó de salut.Considero que s'ha de tenir en compte totes les cultures del món, ja que és una cosa que no s'escull, les persones no escollim allà on naixem, ens toca per l'atzar.Per això hem de respectar totes les cultures perquè no tothom pot néixer en una societat tan avançada com la nostra ni té la nostra sort de tenir tot el que tenim nosaltres.

SOM EL QUE MENGEM

BIBLIOGRAFIA

(2020, 30 junio). L’HORTAULA DE LA FACULTAT: UN ESPAI PER SER, ESTAR I APRENDRE EN CONTACTE AMB LA NATURA. UAB Barcelona. Recuperat el 21 de...