domingo, 22 de mayo de 2022

FANZINE

SOCIALITZACIÓ, EDUCACIO I GÈNERE

Com a futura mestra d'educació infantil penso que és crucial que no caiguem en els tòpics d'etiquetar els jocs i les activitats dels infants perquè no estiguin condicionats per nosaltres. Així, no tendiran a escollir un joc que no volen, tot i que per la societat seria el correcte pel seu determinat gènere. Han de ser feliços sigui quin sigui el seu sexe iles seves preferències. No per ser un nen ha de jugar amb dinosaures, per exemple, i no per seruna nena ha de jugar amb una cuineta. Per una banda, sempre diferenciem el color rosa per les nenes i el blau pels nens. Quan naixem ja ens posen una roba d'un determinat color i/o forma només pel sexe, i això continua quan són una mica més grans amb les faldilles, les ungles pintades, ...D'altra banda, hi ha professions que es consideren d'homes, com la de metge i d'infermera si ets una dona, sempre amb aquesta inferioritat de posició en l'escala social i econòmica, ja que una infermera cobra menys que un metge. A més, en els contes infantils, a vegades està la figura de l'heroi, molt valent, disposat a salvar a la princesa que està en perill. I jo em pregunto, els nens no poden tenir por? Les nenes no poden ser atrevides? No poden solucionar elles el seu problema? Per què són elles les que tenen sempre dificultats? També, és molt important treballar la integració i la igualtat, no fer una diferència de gènere, ja que si un nen que és considerat nen pel seu sexe, se sent una nena, venen els dubtes perquè no se sent igual a la resta, es veu diferent i estrany i pot trobar-se en una situació molt difícil si no té el reforç i l'ajuda necessària. Personalment, penso que moltes vegades ho fem sense adornar-nos, per què a mi m'ha passat i intento no caure en aquests estereotips que ens ha inculcat la societat i nosaltres mateixos demanera inconscient. Hem d'acompanyar als infants a crear la seva identitat sense jutjar-los sent un suport per ells idemostrar-los molt amor i comprensió en qualsevol decisió que prenguin. Mostrant-los quesempre estarem al seu costat, sense limitar les seves preferències, fomentant la seva llibertart i creativitat.

SEXE I GÈNERE

En la meva opinió, suposo que el més important és començar amb una educació en igualtat a l'educació infantil per començar a treballar des de ben petits que tots som iguals a la societat. Així, quan siguin grans no rebutjaran qualsevol actitud diferent de l'establerta o les que ells consideren correcta. Per això, penso que aquesta guia em podria servir a mi o a qualsevol docent o persona que es relacioni amb nens per poder començar.

RAÇA

Abans d'aquesta classe tampoc creia que els humans pertanyíem a diferents races com els gossos, per exemple. Som massa semblants genèticament per a ser de diferent raça. Som persones, independentment del color de la nostra pell o de la nostra procedència, i això significa que ens hem de tractar amb respecte i educació sempre. El que passava al passat em sembla penós i denigrant tot i que ho entenc perquè no estava sustentat per la ciència i la societat ho barrejava tot amb la religió si no entenien alguna cosa i no podien explicar. "Hasta la fecha persiste en nuestros paises una errónea noción de que la importáncia de una persona esta relacionada con su color de piel" CuriosaMente, 2017

ENTREVISTA

En el nostre cas, va ser bastant fàcil concertar l'entrevista tot i que ens vam haver de desplaçar diversos dies a Barcelona per poder fer-la. Considero que van durar massa, ja que la més curta va durar 2 hores i la més llarga 4 hores i va ser una bogeria fer les transcripcions. Ens va fer endarrerir-nos molt i estar moltes hores transcrivint, però per fi ho vam tenir pel dia assenyalat. Un aspecte que caldria que haguéssim millorat seria que hem d'aprendre a tallar la conversa si se'n va de la finalitat de l'entrevista. Però, era tan interessant el que ens estaven explicant, que no podíem deixar d'escoltar-les, ho deia en forma d'història i era mot enriquidor escolta-les.

CONTRANARRATIVA

Aquesta part del treball també va ser molt difícil aconseguir testimonis reals de dones pakistaneses que trenquessin els estereotips abans esmentats. Per sort, després de molt buscar, vam trobar l'ACESOP, una Associació Cultural Educativa i Social Operativa de dones Pakistaneses on la fundadora ens va facilitar el contacte de tres dones.
“Cuando estudiaba en el instituto me daban broncas porque soy mora, yo no soy mora, soy de Pakistán, me tienes que decir otras cosas”..."Mi familia, sobre todo mi padre, considera estudios muy importante, siempre me han apoyado para estudiar lo que quiera"..."Hice 4 cursos aquí y un grado superior de administración"..."Cuando documentos de estudios de Pakistán convalidados quiero seguir estudiando ingeniería mecánica"..."Hablo 8 idiomas"..."Quiero sacar carnet de conducir para poder trabajar, tener más oportunidades en mercado laboral y para ser más autónoma" H.N
"Tengo los estudios obligatorios"..."He hecho 5 cursos formativos y hablo 8 idiomas. También hablo 6 idiomas de Pakistán i ahora estoy aprendiendo catalán"..."He tenido total de 5 trabajos, uno de ellos en el Consulado General de Pakistán aquí en Barcelona. Ahora tengo mi fundación para ayudar a gente de cualquier país que necesita ayuda social"..."No me gusta recibir dinero de ayudas, nunca pido, yo doy ayuda a gente que necesita" S.S
"Yo pienso muy diferente, si que yo en futuro, quiero poner velo para mi dios quiero hacer, pero no quiero forzarme para poner para las personas que dicen que hay que poner, quiero hacerlo cuando lo sienta de corazón"..."Pakistaníes piensan que soy muy moderna"..."Aquí me sentí muy acogida, nunca he tenido nada racista, los compañeros de trabajo me confundían con mujer latina porque tengo una actitud muy extrovertida"..."Aquí he aprendido muchas cosas y aún estoy aprendiendo, pienso que soy una mujer muy independiente y poderosa, venir a aquí me ha dado mucho. Soy una persona muy diferente” S.N

NARRATIVA DOMINANT

El meu grup i jo vam voler fer el treball de les migracions amb perspectiva de gènere de les dones pakistaneses i tot i que ens va costar bastant trobar informació, al final vam aconseguir narratives dominant que se'n deia d'elles amb relació a la religió, a la cultura i a la seva societat.
"Se les percep com a persones que no interaccionen amb la societat, que no parlen l'idioma i que només tenen cura dels fills a casa" Fragment de la revista El Critic.
"Una invisibilitat que es reflecteix en la manera que la societat tendeix a homogeneïtzar-les" Fragment extret de El Periodico.
"Porten vel perquè estan sotmeses" Títol de la revista El Critic.
"L'imaginari col·lectiu les etiqueta sota el paraigua de dona musulmana" Fragment extret de El Periodico.
"Molta gent se sorprèn quan dic que soc Pakistanesa, perquè pensen que nosaltres no estudiem, que no ens deixen" Fragment de la revista El Critic.
"No tenen formació" Títol de la revista El Critic.
A més, se les considera dones pobres, incultes, domestiques, ignorats, centrada en la família i victimitzada.

MIGRACIÓ

Mai m'hi havia plantejat la visió que tenim les persones sobre els migrants. Considero que una persona europea o nord-americana sempre és benvinguda, ja que pensem que aquesta deixarà diners al nostre país i ens beneficiarà d'alguna manera. Però, si la persona migrant no és d'aquesta procedència i a més és molt diferent de nosaltres, pensem que ve al nostre país per aprofitar-se i treure benefici, sobretot econòmic perquè creiem que és pobre. A més, crec que no sempre ens conformem amb aquestes persones perquè fins i tot si treballen per tenir una vida digna, pensem que ens estan traient la feina a nosaltres. A partir d'ara intentaré no caure en aquests estereotips, perquè a mi alguna vegada m'ha passat i això no pot ser.
Per més informació: https://www.un.org/es/global-issues/migration

sábado, 21 de mayo de 2022

HORT AULA

Personalment, la sortida a l'hort aula m'ha semblat molt interessant. M'ha encantat quan s'han presentat els nois que cuiden de l'hort, hem tingut el plaer de conèixe'ls i passar una estona molt agradable amb ells. Ens han explicat com va ser el seu viatge, ells van haver de migar per diversos motius allunyant-se així de les seves famílies i amics, tot i que va ser molt dur, no paren de somriure i voler transmetre la seva experiència. Ara s'encarreguen de tenir cura de l'hort mentre es formen i estudien obrint les portes de l'hort a voluntaris que vulguin també participar en aquesta iniciativa tan bonica.
Per més informació: https://www.uab.cat/web/detall-de-noticia/l-8217-hortaula-de-la-facultat-un-espai-per-ser-estar-i-aprendre-en-contacte-amb-la-natura-1345721038860.html?noticiaid=1345819631514
Per saber més de la nostra sortida: https://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/presentacion-del-huerto-intercultural-en-educacion-1345830290069.html?detid=1345851297221

MIGRACIONS AMB PERSPECTIVA DE GÈNERE

PRESENTACIÓ PERSONAL

BIBLIOGRAFIA

(2020, 30 junio). L’HORTAULA DE LA FACULTAT: UN ESPAI PER SER, ESTAR I APRENDRE EN CONTACTE AMB LA NATURA. UAB Barcelona. Recuperat el 21 de...